Hulla

Hulla

Tipus	carbó

L'hulla és un combustible fòssil amb una riquesa entre el 74% i el 94% de carboni^[1] i un contingut en volàtils que oscil·la entre el 20% i el 35%. La resta és aigua, aire, hidrogen i sofre. I el contingut energètic és d'entre 24 i 35 MJ/kg per a mostres seques. És negre o marró fosc i no gaire brillant, més aviat un negre opac. Crema amb dificultat, i quan ho fa crema amb una flama grogosa. Es diferencia del lignit pel seu major poder calorífic (entre 20 i 29 MJ/kg). Conté una substància semblant al quitrà anomenada bitumina. És de millor qualitat que el lignit però de pitjor qualitat que l'antracita. Se sol formar a partir d'aplicar pressió sobre el lignit. Sol ser de color negre o marró fosc amb bandes visibles brillants entre bandes de color mat.

A escala mundial l'hulla és el carbó estàndard i el més comercialitzat, ja que la torba i el lignit no tenen un preu prou alt que justifiqui el seu transport i comercialització a llargues distàncies i l'antracita és escassa i cara.^[2]

A la revolució industrial se'l va denominar carbó de pedra. S'utilitzava com a combustible en la siderúrgia.^[1] S'utilitzava per obtenir gas ciutat^[1] i una gran quantitat de productes químics.

Per l'alt grau de transformació que ha sofert poques vegades conté fòssils de la matèria vegetal que el constitueix.